Faig
un poc d’esport (però fa dues setmanes que no surto
a
córrer; de totes maneres, no he perdut ni greix ni gana).
Escric;
novel·la i aquests poemes.
Toco
la guitarra amb peülles d’elefant
i
somio que algun dia formaré un grup musical,
tot
i tenir veu de mort i desconèixer el significat de “guitarra”.
Llegeixo
llibres en anglès. Tres.
Però
crec que em centraré en un de sol.
Tenir-los
els tres vius no és un bon sistema.
Menjo.
Avui
he comprat de postra un pack de tres de Bonies.
Faig
el xubec.
No
el faig gaire bé perquè el sofà no admet
les meves cames i el Xaplin.
Torno
a escriure,
novel·la
i aquests poemes.
Sortim
a passejar amb el Xaps.
El
dia s’ha allargat i el vent...
Mecagundena,
el vent...
Segueixo
amb els llibres en anglès.
M’he
decantat pel que ralla sobre
els
poetes de l’escola de Nova York.
Menjo.
No tenc ganes de cuinar el sopar.
Qualsevol
cosa.
Estic
cinèfil. Ahir “El odio” de Mathieu Kassovitz.
Avui
potser la darrera de Godard.
Suposo
que tenc ganes de cagar-me en algú.
Al
llit m’esperen 1000 pàgines
de
consumir fantasia èpica de McDonals.
De
quina manera engreixaré?
No
és gaire cosa. El dies són el que són.
No
em queixo. Funciona.
Em
podries dir l’eix vertebrador
de
tot aquest sense sentit?
Un
dia s’acabarà. De fet, estic arribant al final.
I
quan arribi, apareixeràs
i
llavors hauré de tornar a escriure,
novel·la
i aquests poemes,
fins
que els pulmons es solidifiquin
i
els dits em sagnin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada