A la tauleta de nit
hi
vaig acumulant llibres.
N’hi
tenc quatre, dos llibres
de
poemes i dues novel·les
(llegesc
ara “Una novela lumpen,
de
Bolaño). Hi tenc també
dos
llapis, un Staedtler Noris,
de
franges grogues i negres,
la
comoditat del qual resideix
el
la seva característica forma
hexagonal,
de llenya lleugera,
suau
i fàcil d’afilar, quasi sencer;
i
un altre de color verd, de la mida
del
polze, que vaig sostraure
d’algun
lloc que no és casa meva,
i
que m’agrada molt més que l’Staedtler
perquè
el seu traç és més marcat.
Quan
m’envaeix la son i deixo
el
llibre i el llapis a sobre la tauleta
de
nit, em quedo mirant la muntanyeta.
És
març ja i he deixat d’encendre
la
catalítica i les parets sols reflecteixen
les
ombres de la nit. Els llibres
mai
podran substituir l’escalfor d’un cos
humà,
però és el més a prop a sentir
la
seva calidesa, encara que no sé
què
vull dir amb açò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada