dilluns, 23 de juny del 2014

La causa del meu fracàs

A punt d’anar a dormir,
Fumant un piti,
Escoltant a the growlers,
Repassant les xarxes socials,
Em topo amb una cita de Rimbaud que resa
“Els poetes tenen fe, estimen i esperen; això és tot”
Jo no tenc fe
I no estimo;
Sols espero
És per això que encara no sóc poeta?
És potser aquesta la causa del meu fracàs?
potser, el  que cal és matar a déu
de totes maneres, no tenc fe
ni estimo;
espero
espero
espero.
això és tot

diumenge, 22 de juny del 2014

on viuen els poemes

Els poemes estan al carrer
Però jo m’entossudeixo en quedar-me a casa



Podria escriure sobre els rei del sexe i la seva nova amant
O sobre aquests homes que es creuen déus,
Cecs per sentir-se vora el sol,
Ignorant la humanitat d’una coça als ous
O sobre aquestes dones que segueixen aquests homes
Com a canets faldillers, desitjant ser sols canets faldillers
O sobre la solitud d’aquests homes i d’aquestes dones
O sobre aquests borratxos que giten als portals
O sobre aquests joves que no volen menjar-se el món
Perduts com ho estava jo, com ho estic jo a la meitat de la meva vida
O sobre aquesta tradició, arrelada fins al centre de la terra, inamovible
Però jo estic entre aquestes quatre parets
Passant a net putes llistes de preus del fotut súper
Escoltant una mica de rockabilly surfer
Ferint-me per tots aquestes poemes que no escriuré mai
Veient la vida fugir
Veient com s’allunya cada vegada més
I no he estat mai atleta
I no sé jugar a escacs



Els poemes estan en la nit
I jo m’entossudeixo en dormir

divendres, 6 de juny del 2014

viure als niulats

I veig el meu nom elevar-se per sobre de 1000 noms
I veig com 999 anònims es caguen en ell
I veig l’auditori replet com l’aplaudeix
I em veig pujant a l’escenari per recitar un discurs estúpid
I em veig en festes on es brinda amb moet
i veig el meu nom apareixent en els mitjans de comunicació
en entrevistes aquí i allà, repetint sempre el mateix
i em dic, cansat, la següent serà monosil·làbica en plan warhol
i veig l’obra presentada publicada
i veig la primera edició de 3000 esgotada en un no res
i veig un contracte per a les següents edicions
i em veig viatjant per tot el país per recitar els seus versos
i veig molts avuis que també publicaré
i em veig, per fi, feliç de viure com desitjo
ah! que meravellós viure als niulats
on tot és possible.
només té una cosa dolenta
viure als niulats
que l’hòstia que te fots
t’enterra