la mil·lionèssima vegada

ha estat un dia plàcit i tranquil corrent i vulgar sense res d'especial és hora de finalitzar-lo de la mateixa manera però abans d'abandonar-me el son abans de tancar els ulls em descobreixo recitant un cançó improvitzada de sols tres paraules: puta, putón, porca HÒSTIA per què no fas més que aparèxer en mi? per què continues fent-me sofrir? per què no pots parar? t'he insultat maltractat escupit odiat ignorat apallissat humiliat vexat violat cagat en el teu rostre desfigurat torturat matat assassinat suïcidat fulmiant aniquilat destruit reconstruït AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH PROU PROU PROU sento la necessitat d'arrabassar-me el cor com m'arrabasso les ungles dels peus agafar un ganivet i apunyalar-lo salvatgement per després continuar amb les meves venes i el meu cos la purificació de la sang ja és suficient tot i així no entenc perquè no puc plorar