El vell mestre

Maintenant d'Arthur Cravan no entenc molt de literatura ni de poesia però estic d'acord amb Breton quan diu que durant molt de temps els poetes tornaran a ell com a una font. hi dono voltes... hi dono voltes... quan recordo que a la prestatgeria tenc un exemplar de Shakespeare nunca lo hizo per llegir i deixo de donar voltes per endinsar-m'hi i, collons, quin gran fill de puta borratxo, el vell mestre. devoro les seves paraules com a esperança i em deixen saciat com un bon apat. quin cabró. es va passar tota la seva vida amb la mateixa poesia podia arribar a escriure'n cent per mes la mateixa poesia la mateixa reacció agraïda de consol i recupero l'ànsia d'aquestes línies i em dic som-hi tornem-hi. el vell mestre. quin gran fill de puta.