dilatacions i pits

és una conversa collonuda
dilatacions i pits
vaig dilatar 8 cm
COLLONS 8 CM
i m'imagin aquella gegantesca porta del cel
obrint-se davant meu
babejant
per engolir-me i devorar-me
com a carronya
i llavors pens
que en aquell immnens i vast oceà d'obscuritat
no hi fotria res
fracasaria com a pèsim amant
però afortunadament
s'elava a cims prominets
que em fa oblidar aquesta frustració
si si, a jo es pits se'm van col·locar de seguida
meravellós
TETES
VIVES
mentre sa conversa es desenvolupa fins a cims èpics
(xerren de donar es pit)
algú m'etziba suament a cau d'orella
que s'al·lota que tenc davant s'ha operat ses mames
i encara és més meravellós
les veig movent-se independetment perfectes
gesticulant-me paraules d'amor
i veig es mugronets tan vermellets
indicant-me que m'apropi a ells per besar-los
i accedeix a sa seva petició
i accedeix
i accedeix
però sa fantasia es romp
ara xerren de ses seves bodes
des seus grans marits
des seus nadons de 4 kilos
quina merda
tenc una copa de vi de menú
que m'ajudarà a suportar
aquesta catòlica gent d'època
no segurament
me'n farà falta alguna més

què importa ser poeta o ser deixalla

estic sol, més sol que la una
i què importa ser poeta o ser deixa
escriu un petit jove d'estètica punk
assumint tot el que implica l'estètica punk
si
et puc entendre
no és fàcil ser estigmatizat
i ser rebutjat per una cosa que temen sense comprendre
ser jutjat sense còneixer l'al·legat final
i en passejar pels teus carrers et snyalin amb el dit
EI! MIRAU! PER ALLÀ CAMINA EL CRIMINAL
com un fill de puta pederasta
com un violador sense escrúpuls
i si
et puc entendre
conviure amb la soledat és tant perillós que fer-ho
amb una dona
l'estimes l'odies l'estimes l'odies l'estimes
creus que necessitau un temps
i llavors l'enyores
i torna per tornar-la a estimar odiar estimar odiar estimar
i si
et puc entendre
un dia et lleves i casa teva és el pol nord i el mar mort
i els teus ulls reciten les llàgrimes del teu dolor
versos vulgars que moriran allí mateix
i la ràbia ompla el teu cor i la sang et bull
i amb aquest estat d'amor crides als 7 cels
ANAU A PRENDRE TOTS PER CUL A LA MERDA TOT
FINS I TOT LA POESIA
si
et puc entendre
sé que la poesia no és la VERITAT
que acompanya la mentida d'aquesta vida
que en moltes ocasions és una merda
una merda qualificada d'obra d'art
però estimat amic meu
amb totes les seves misèries i pudors
ser poeta és com ser el déu del gènesis
la paraula creadora
en el nostre cas crea
esperança

quan s'hivern obra sa porta

fa un fred de collons
odii es fred
no el puc suportar
però tenc responsabilitats
he de passejar es cabró des ca
em pos un abric d'esquimal
i en un gest d'exageració
gorra de llana i bufanda
surt a nes carrer desert
a les 6 30 ja és ben fosc
i no es veu ni una ànima
només sa tramuntana
sa fotuda tramuntada donant per cul
començ a proatjar
enfilant una costa
estimada pels surrealistes
i m'endins en sa més profunda de ses obscuritats
i en sa foscor
... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
he sortit a nes passeig marítim
on ses altines rompen contra ses roques
com a fidels immolats
com a kamikazes japonesos
com a suïcides de crack bancari o bursatil
es ca aprofita per cagar
sempre caga en es mateix lloc
entre sa voravia i la mar
i mentre sa merda li surt des seu cul
i cau per fondre's amb sa terra
i ser devorada per milers de cucs
com a cadàver humà
esper veure aquella camarera que em posa tant
primeta i esbelta, d'elegant caminar femení
movent tot just sa seva escasa carn de cul i pit
tan manejable tan tàctil tan desitjable
però no hi ha sort
així que parteix cap a casa
i pes camí
ningú
quan s'hivern obra sa porta aquí
sa gent tanca sa seva
excepte sa tramuntana
sa fotuda tramuntana donant sempre per cul

després de "els anarquistes"

després de"els anarquistes" de bukowski
se'm queda un somriure en el rostre
i decideix que és un bon final pes dia
apag es llum
tanc ets ulls
i es fa sa foscor més absoluta i silenciosa
un silenci sols trencat
per un vent ferotge i apocalíptic
em qued escoltant sa ràbia
intentant desxifrar es versos des seu interior
però només som capaç de sentir
ses passetes des meu ca
venint cap a s'habitació
per cercar un poc d'escalfor
li ofereix sa meva comprensió
i torn a sa meva feina més immediata
sa casa retrona amb odi venjatiu
eol la colpeja amb totes ses seves forces
cau arena des sostre
i es fonaments es comencen a desarrelar
es vent s'ho emporta tot
se'n duu aquesta casa es meu pensament es meus records
es meu dolor
i mentre viatj cap a oz
estic aquí
fumant
i escrivint aquest poema a les 3 des vespre
i esperant a que es vent
em codueixi a un altre lloc
tal vegada
a la merda

viure

volia anar a un concert
volia veure els do make say think en directe
però els plans s'han trastocat
el company que m'havia d'acompanyar
ha aprofitat per anar de viatge
em poso milers d'excuses
que no tenc ganes d'agafar l'avió
que els dies són freds i grisos
que no tinc diners
així que decideixo quedar-me a casa
sol
juntament amb les meves parets blanques
que cauen a trossos
pot ser
és por a no saber el que passarà
por a haver de relacionar-me
amb gent que no sé com són
i que m'importen una merda
no sé
en dies com aquest
em retorna el desig de compartir la vida
amb algú altre
de tornar a perdre la meva identitat
de sols pensar en l'altra persona
i rebre la seva fidelitat confesa
la seva protecció
la seva companyia
tornar a perdre la meva estimada i sincera
soledat
però què més dóna
perquè si neixem sols i morim sols
viure
no és una excepció

més merda

merda merda mer
da
tot està ple de merda
merda merda i més merda
sortint de culs negres
tacats de merda
de merda com sa merda
sa gent caga merda
que ho inunda tot de
merda
merda merda i més merda
merda merda
mer
da
merda damunt merda
merda
merdamerdamerdamerdamerda
merda

entre desconeguts

no tenc res millor a fer
ens saludam com els bons amics que som
xerram una estona
converses convencionals
m'ofereix una cervesa
em lio un cigar
i mentre la seva ànima s'allunya de mi
va arribant gent
me les presenta d'una en una
aquest és aquesta és aquesta és aquest és
més convencionalismes
perquè ja no recordo els seus noms
l'amic s'alça per atendre als seus convidats
jo
em quedo en el mateix lloc
bebent i fumant
assegut com una roca malalta
que separa dos mons distints
indicant alguna cosa
que tothom passa per desapercebut
ningú em dirigeix la paraula
no dirigeixo la paraula a ningú
què m'importa em dic
mentre tengui cervesa i tabac
a cada glop
em vaig endinsant més i més
a dins de la meva foscor
apartant-me de tots ells
totes follen, són unes calentorres
em diu el meu amic
en un va intent de rescat
però l'obscuritat és tan absoluta
que ja s'ha apoderat de mi
és claustrofòbica desèrtica asfixiant gèlida
intento resistir
vull aguantar
com jesús en el desert
però no tinc ni la força ni la saviesa dels profetes
i em retorna a la ment
una maleïda frase que persisteix en mi
que viu en mi
què cony hi fotu aquí
necessito fugir
escapar
m'en vaig
no fa falta posar grans excuses
l'amic creu entendre'm
i sorto d'allí
no cal discreció
no cal desperdir-se
ningú se'n adona de la meva falta d'educació
i mentre vaig cap a casa amb el cotxe
amb la música a tota merda
i la finestra baixada
per enganyar la borratxera
penso
que aquest
és un món de desconeguts