dimarts, 21 d’abril del 2015

Els dies obscurs.

Fa dies que esper notícies del jurat...
I no, no arribaran.
Arribaran els dies obscurs.
La desil·lusió, el desengany, la desconfiança,
El sense sentit, la desgana, la desídia.
No ho intentis.
Per a què cony continuar?

Em temo que t’estan dient que caminaràs
Sol en les tenebres el que et resta de vida.

Així, doncs,
Per a què aguantar?

Em miro al mirall.
És el rostre d’un home cansat,
Un home que vol abandonar.
Sí, abandona. Deixa-ho estar.
No ets més que una merda.
Però és ja massa tard per
Abandonar;
Escriure és
Una malaltia crònica.

La vida. 

diumenge, 19 d’abril del 2015

Mecanoscrit del segon origen

Diumenge capvespre
I m’he quedat sense tabac de liar.
Déu, puta!
Fa cinc menuts que m’he acabat
L’últim i ja sofresc el mono.
Pens en algú que fumi
 A qui pugui anar a demanar
Caritat d’ionqui
Quan record que l’Alba
No sobrevisqué a

L’Apocalipsi. 

dijous, 9 d’abril del 2015

Per qui doblen les campanes

El matí és blau i net
I bufa una tímida fredor primaveral
Delerosament inquieta per la seva
Partida. El Carrer Major està desert.
En ell, sols tres pardalets picant engrunes
Del terra i un moix negre indiferent a la
Seva presència, saciat per la caritat d’algú.  
Els observo des de les portes de la meva presó;
Els envejo. Es veuen més vius que jo. De fet,
He començat a pensar que he mort; em sento
Pàl·lid i cristal·lí, i, aleshores, doblen les campanes
Toc de mort, però el dolor d’un cop traïdorenc
Del fred em confirma la calidesa de la sang i
M’alegro que les campanes no interpretin el
Seu lament

Per mi.  

dimarts, 7 d’abril del 2015

Fixant fites més assolibles

-I has escrit molt aquest hivern? Has triomfat?-

Ric.

-No, no he triomfat. No m’estimen.-

Penso en el triomf. Vull escalar l’Everest, arribar
A la lluna, les ales d’Ícar, disputar les maratons als
Africans, sacrificar soldats sense càrrega de culpa,
Governar per a la minoria d’elit. Potser són fites
Massa elevades per a un dropo, barruer i alcohòlic
Ocasional com jo. Sí. M’he d’extirpar la idea de
Publicar del cap i aixecar monjoies més accessibles.
Em dedicaré a mantenir-me dempeus, una petita victòria
 Sí. Seguir viu serà ja un gran triomf

-Segueix intentant-ho. No et rendeixis.-

I


Torno a riure.