dilluns, 26 d’agost del 2019

Existir a l'agost


Ungles dels dits dels peus
                    arrabassades.
Cervells amb agulles
                     clavades.
El dolor que recórrer
                        el cos
de baix a dalt
de dreta a esquerra.
L’única manera de saber
que s’existeix...
                                        i la poesia.

No puc dormir.

Seguint a la cua de la merda



Publica
aquí
tot
Déu.
Deu
ser
que
sóc
massa
terrenal

divendres, 23 d’agost del 2019

Els éssers perduts


Una eternitat ha transcorregut
o potser un dia o un any o una vida.
No ho sé; sembla una eternitat.
I em sorprenc encara buscant-la .
Ai las! Quina puta tonteria, no?
Perquè si ens tornéssim a trobar
no seria més que per llençar-nos
en dues mars que desconeixen
la seva existència, i tornar així a
                                             perdre’n mos. 

dilluns, 5 d’agost del 2019

Agost



despertar
i desitjar
que tornin
a ser
les 12
del vespre