entre tu i jo, falten paraules, polida

ja ens donarem el bony any em dius
em quedo parat, hieràtic
analitzant les teves paraules
com si fossin signes d'un idioma ancestral
encara per desxifrar
gravat en una tableta plena de pols
que canviarà el curs de la història
per què? per què t'hauria de felicitar el bony any?
què és això? és sols un signe d'amabilitat?
perquè ja vam quedar que no necessito la teva amabilitat
la denego la rebutjo
i reacciono amb un per què? i un què faràs? concís i desesperat
i em senyales on et trobaràs amb un gest suau i juganer
que em desconcerta
i em fas dubtar
i em dic que potser estava equivocat
perquè, al cap i a fi, sempre estic equivocat
doncs, ja ens veurem i ens felicitam
i me'n vaig amb el dubte corrosiu d'una possibilitat
una esperança que no descarto
però després et veig amigable amb un altre
i la boira es fa espesa
tan espesa que no puc hi puc entreveure una resposta clara
i no veig EXIT en neó vermell
no sé com sortir d'aquí
i llavors penso humanament que estàs jugant amb mi
a un joc pervers perquè ets consciet dels meus ulls
i dic a la merda, polida
ningú juga amb el senyorca...
COLLONS
entre tu i jo, falten paraules, polida
et toca

cerveses

obro la porta i és allí
deuradament brillant
hipnòtica com a cant de sirena
podria negar, podria dir no, què cony fas?
però em callo perquè la vull
la vull
agafo el vas i me l'apropo als llavis
i la besen
i m'omple
i em banya com a pluja deurada
i tot jo sóc brillant
i tot jo resplendeixo
i explico l'anècdota amb els verds
i reporto la meva vida actual
i m'erigeixo com a responsable de l'expedició de demà
i una altre cervesa
i torno a ser eloqüent
i faig fuuuuuuuuuuuuu lloant la conquesta del rei del sexe
i riem plegats rememorant festasses
i més cervesa
i merda, què collons passa?
son sols tres putes cerveses?
i aquesta és l'última
perquè em comença a ballar el cap
i l'or s'oxida a coure
i truca'm al matí
i s'acaba per avui
i me'n vaig ferit
ferit
ferit
ferit

lluna plena

no pot caminar
que síiiiiiiiiii. que està béeeeeee
que NOOOOOOOOO. que no pot caminar. tu fes-me cas a jo i demana un bòtil per a que pugui pixar. tu fes-me cas. fes-me'n


fes-me cas. fes-me'n fes-me'n fes-me'n fes-me'n
com un dolor de puntada de peu als collons
aparto l'auricular lleugerament de la meva orella esquerra
i busco una escletxa de pau a través de la finestra
cap a un horiztó de vermell ocàs
la lluna
la lluna plena
ha fet aparèixer la lluna plena
la molt puta
comença la transformació
la sang bull
els pels s'ericen
els ullals clament carn humana
els ulls preguen desitjant víctimes
i la ira s'apodera del cor de la ment dels pulmons de la fava
la vull violar destripar matar asssasinar aniquilar fulminar exterminar genocidar
hi ha tan poques persones en aquest món
capaces d'invocar al ca de maupassant
ella
ella i la tastadora de faves brasileres
sí
ella és la meva lluna plena
i tal deshonor es paga amb escreix


bé, bé. vindré d'aquí una estona
clic sense ni tans sols adéu
i desaparèix la lluna darrere d'un mantell sagnant
tanco els ulls uns segons
i torno a la dreta del pare havent empressonat a la fera salvatge
què diu
res. que vindrà d'aquí una estona
vindrà

la condemna de prometeu

no hi ha res a fer
a més, no vull fer res
per la qual cosa em dedico a passejar boig
per els passadissos de la meva cel·la eterna
amb els fotuts mariques de simon and garfunkel de fons
agafo qualsevol cosa de qualsevol prestatgeria
una llauna de tomàtic, d'olives, de salsa italianes, de pèsols, de xampinyons,
de blat, de conserva, de mostassa, d'espàrecs,
de qualsevol cosa
llegeixo ràpidament la seva etiqueta
sabedor de la seva literatura barata
la seva tristesa també és la meva
tranquil·la, polida, et tornaré a llegir per els segles dels segles
sou la meva bíblia sou la meva fe
una fe falsa que destesto i que em veig obligat a seguir
a seguir a seguir a seguir a seguir
encara que estigui cansat
encara que els peus em sagnin
enara que les llàgrimes ofeguin als ulls
encara que mori
agafa't el matí, em diu, descansa
ell també se n'ha adonat
i ordena a l'àguil·la que es retiri
el dia es pon la nit neix guaridora
el sol sempre aboca les seves urpes
l'àguila sempre esten les seves ales

la temptació del diable

quant temps fa que vagarejo per aquest desert?
per aquest desert erm trist
fa molts d'anys, massa anys
em sento com tot un poble escollit
a la recerca d'una terra promesa
una terra promesa molt llunyana molt llunyana molt llunyana
tan llunyana que dubtes de la promesa
i estic cansat de caminar
estic tan cansat cansat cansat cansat cansat
tan cansat que m'estiraria en la sorra
i em deixeria sepultar per convertir-me en un tresor faraònic
em rendeixo em rendeixo em rendeixo
eres tan juvenet quan vas començar a caminar per aquí
vora meu, al meu costat
obro els ulls
al meu davant el serpent diable
gras i decrèpit
tu i jo hem de rallar
PER QUÈ HEM DE RALLAR? PER QUÈ NO EN POT BUSCAR UNA ALTRE?
PER QUÈ NO POT BUSCAR UN HOME FORT D'ESPERIT?
PER QUÈ JO? PER QUÈ? PER QUÈ?
perquè fa molts d'anys que caminam junts
perquè em coneix
perquè em coneix més bé que jo mateix
m'estic tornant vell i començo a estar molt cansat
i potser és hora que agafis més responsabilitats
encarregar-te d'encomanar les ordres als meus súbdits i fidels
encarregar-te dels plans de dominació mundial
els que estàs fent ara però amb un petit porcentatge
i cobrant més, és clar
NO NO NO NO NO NO NO NO NO NON O NON NON NO NON NON NO NOOOOOOOOOOOO
MERDA MERDA MERDA MERDA MERDA MERDA MERDA
PER QUÈ NO EM DEIXA RENDIR-ME EN PAU? PER QUÈ NO PUC RENDIR-ME?
las idea se'm clava a la ment i al cor com un desgarrament amorós
etern i inesgotable
m'he fet a aquest paisatge arenós i mutable
sempre canviant sempre diferent
però m'agradaria trobar-hi la sortida
EXIT en enormes majúscules de neó vermell parpellejant
a més, sóc un pèsim jugador de risk
bé,ja en rallarem
m'espolso el lleuger mantell de sorra que em cobria
contemplo l'horitzó infinit
i penso que potser podria caminar per aquí eternament
mig doblegat per una puntada als ous

l'èxtasi del senyorca

sopar de síndria és el que té
són les tres de la matinada
i em llevo per anar a buidar la bufeta
apunt de rebentar
el meu cos es mou per instint
com el d'un mort vivent
sóc un mort vivent que l'han despert del seu plàcit son
i vagareja per un món totalment desconegut i fosc
que no reconeix els objectes del seu voltant
i amb un objectiu incert...
no,no. vaig a pixar, a pixar,a...
retorno a la tomba de la mateixa manera que hi he sortit
sonàmbul i trontollant i dormit
arribo al dormitori
apago el llum
i m'enfonso, enderrocat, en el llit
quan de sobte
m'envolta una llum cegadora i misteriosa i pura
què està passant? QUÈ ESTÀ PASSANT?
un raig de llum m'atravessa la ment
i quan per fi aconsegueixo calmar la sublimitat
apareix davant meu, vagament meravellosa,
la imatge celestial d'un àngel magníficament nu
magníficament perfecte
magníficament extraordinari
ah! quin esplendor
quina magnificència
quin èxtasi tan joiós
però tinc por, li tinc por
tinc por de ser cegat per tal bellesa
tinc por de no poder tornar a reconèixer la bellesa
tinc por d'oblidar la paraula bellesa
i tanc els ulls
i la llum desapareix
i la foscor torna
la foscor il·luminada per un àngel
estaré somiant?

cigar thai

no puc ni en l'ànima
estic destruït
hi ha una vintena de persones
però m'assec a la primera cadira que trobo
apartat de tots
no sé el per què
però m'assec apartat de tots
sí.és estrany
escolto la remor de les seves veus
i m¡agradaria participar en les seves converses amistoses
com m'agradaria participar-hi
però no faig cap gest per apropar-mi
apartat de tots
crec que ells tampoc saben com apropar-se'm
què he de fer?
estic massa destrossat per pensar què fer
què canviar per formar part d'ells
agafo el cigar thailandès que ha portat un company del seu viatge
l'encenc
i me'l fumo
sota un infinit mantell d'infitnita i meravellosa obscuritat
acariciat per un suau i fred vent no estiuenc
aopartat i sol
amb el meu cigar thailandès
que es va consumint
lentament

windows 95 (antisocialisme militant)

el rei en la seva trona
solitari i desitjós de solitud
immers en els seus pensaments de conquesta mundial
immers en el zelda ds
quan algú demana audiència
estàs aburrido, eh?
com? què? qui es digna a dirigir-se al rei en la seva trona?
ehhhhhh... no... bueno... sí...
se nota, no? 5o céntimos
clic
no hay mucho que hacer ahora. no se ve mucha gente por la calle
habrá que esperar a que lleguen y que compren un montón
y que el negocio te vaya muy bien y que ganes mucho dinero y
com? què? però qui cony es creu aquesta? què collons voldrà?
no s'havia acabat ja la conversa?
ehhhhhh...no no...no. el negocio no es mío. yo ...cobro lo que cobro
bueno. pues que te paguen más
sí...sí... claro... claro
que te pongan un ordenador o algo para pasar el rato
eh... sí...sí... claro... claro... hablaré con... hablaré con el jefe
bueno. pues pasaré mañana y así matarás unos minutos
eh?... claro..sí... hasta mañana
adiós
a...adiós. que...que vaya bién...
hòstia puta! no se n'anava mai
el fotut window 95
treia fum

windows 95

Xaplin i jo enfilant la recta final
Xaplin rastrejant un cony caní
jo gaurit amb els cascos absort en la seva música
aïllat del món que m'envolta
a dins de l'espesa i blanca boira
quan la meva aura mística perceb alguna cosa
un crit
algú em crida algú em crida
busco el crit
qui em crida?
qui busca al senyorca?
ets tú bon home?
l'ets?
sí sí és ell l'és
m'hi dirigeixo lleument fent-li veure que no sento una merda
amb els cascos posats (passa sovint això, que la gent et parli
amb els cascos posats)
i me'ls acomodo per escoltar la seva bona nova
dic si l'has ensenyat a fer-te la primitiva
com? què? però què m'està dient?
la meva ment processa la frase analitzant
tots els seus sintagmes i complements
processant... processant...
vinga, va. he de dir alguna cosa. he de dir alguna cosa
però les paraules s'entrebanquen entre elles
s'estavellen al terra esmicolant-se
i s'alcen ràpidament descompostes per travessar una minúscula porta oberta
totes alhora
com si es tractés d'una cursa amb premi
com si fossin espermatozòides desitjosos de clavar-se a l'òvul
sí...no...sí...eh...bé
ho... ho... ho he provat però... però... el cabró no em fa cas
je je
je je
conversa liquidada i tots contents
tenc el puto windows 95 instal·lat
al cap