l'èxtasi del senyorca

sopar de síndria és el que té
són les tres de la matinada
i em llevo per anar a buidar la bufeta
apunt de rebentar
el meu cos es mou per instint
com el d'un mort vivent
sóc un mort vivent que l'han despert del seu plàcit son
i vagareja per un món totalment desconegut i fosc
que no reconeix els objectes del seu voltant
i amb un objectiu incert...
no,no. vaig a pixar, a pixar,a...
retorno a la tomba de la mateixa manera que hi he sortit
sonàmbul i trontollant i dormit
arribo al dormitori
apago el llum
i m'enfonso, enderrocat, en el llit
quan de sobte
m'envolta una llum cegadora i misteriosa i pura
què està passant? QUÈ ESTÀ PASSANT?
un raig de llum m'atravessa la ment
i quan per fi aconsegueixo calmar la sublimitat
apareix davant meu, vagament meravellosa,
la imatge celestial d'un àngel magníficament nu
magníficament perfecte
magníficament extraordinari
ah! quin esplendor
quina magnificència
quin èxtasi tan joiós
però tinc por, li tinc por
tinc por de ser cegat per tal bellesa
tinc por de no poder tornar a reconèixer la bellesa
tinc por d'oblidar la paraula bellesa
i tanc els ulls
i la llum desapareix
i la foscor torna
la foscor il·luminada per un àngel
estaré somiant?