cigar thai

no puc ni en l'ànima
estic destruït
hi ha una vintena de persones
però m'assec a la primera cadira que trobo
apartat de tots
no sé el per què
però m'assec apartat de tots
sí.és estrany
escolto la remor de les seves veus
i m¡agradaria participar en les seves converses amistoses
com m'agradaria participar-hi
però no faig cap gest per apropar-mi
apartat de tots
crec que ells tampoc saben com apropar-se'm
què he de fer?
estic massa destrossat per pensar què fer
què canviar per formar part d'ells
agafo el cigar thailandès que ha portat un company del seu viatge
l'encenc
i me'l fumo
sota un infinit mantell d'infitnita i meravellosa obscuritat
acariciat per un suau i fred vent no estiuenc
aopartat i sol
amb el meu cigar thailandès
que es va consumint
lentament