Sóc un puto
desastre.
Sóc tan desastre
que avui matí
He anat a Maó a
cercar un paquet d’una oficina
De correus, però
no l’he pogut recollir perquè
M’he oblidat la
cartera, amb el DNI, a casa, i
He hagut de fer
altre cop els 40 kms.
No comunico el
que em passa, sóc incapaç
De posar-me en la
pell dels altres,
de sentir el que altres senten (i vull ser
escriptor).
sóc egoista, jo, jo , jo, els problemes dels altres no són
Els meus
problemes, escapo dels seus i dels meus;
M’agrada la
facilitat de la fugida. Sóc còmode, desordenat
I caòtic i sóc
incapaç de sacrificar-me ni tan sols
per la meva
felicitat.
Joder. Quin
panorama de merda.
Sí. Sóc un puto
desastre i aquest migdia,
Després de dinar,
passejant a Xaplin,
Contemplant-lo mentre cagava a la soca
D’una palmera del
port, m’he preguntat
Si sempre he
estat així, si hi va haver alguna
Vegada que vaig
ser una persona decent
I m’ha vingut a
la ment aquella vegada de
Petit, amb 10 o
11 anys, que després d’una
De les nostres entremaliadures,
per no rebre
Una reprimenda,
vaig sortir per cames i vaig
Deixar als amics
en bragues.
No he sabut
respondre a la meva pregunta
I no saber les respostes que un mateix es fa
És senyal que
alguna cosa no funciona, en la teva
Vida, en la
nostra societat o en el món sencer.
I aleshores he
tingut la sensació de ser un nen
Salvatge abandonant
en un desert, on totes les
Paraules estan
mancades de significat, la sensació
De ser un ésser a
mig construir amb totes les peces
De recanvi obsoletes.
Tenc 37 anys i
sí, això és
Un puto desastre
