Qualsevol nit
És una bona nit
Per deixar d’escriure.
Aquesta n’és una
De maig, tan
freda
Que sembla
presagiar
L’hivern. Perfectament
Podria ser aquesta.
Sí. Perquè no.
Ho celebrarem.
Enceto un bòtil de vi
Negre, que fa mig any
Que vaig comprar.
L’oloro.
Sembla un bon vi.
El vesso dins d’un got.
L’observo. Quina puta
Gràcia que em fa pensar
Que el beuria cada nit
Mentre em posava a escriure
Aquests versos imperfectes
De merda i que ja no ho faré.
El llenço per l’aigüera
De la cuina. Quin resum més
Ben aconseguit per posar
El punt
I
Final.
