divendres, 5 d’agost del 2011

la temptació del diable

quant temps fa que vagarejo per aquest desert?
per aquest desert erm trist
fa molts d'anys, massa anys
em sento com tot un poble escollit
a la recerca d'una terra promesa
una terra promesa molt llunyana molt llunyana molt llunyana
tan llunyana que dubtes de la promesa
i estic cansat de caminar
estic tan cansat cansat cansat cansat cansat
tan cansat que m'estiraria en la sorra
i em deixeria sepultar per convertir-me en un tresor faraònic
em rendeixo em rendeixo em rendeixo
eres tan juvenet quan vas començar a caminar per aquí
vora meu, al meu costat
obro els ulls
al meu davant el serpent diable
gras i decrèpit
tu i jo hem de rallar
PER QUÈ HEM DE RALLAR? PER QUÈ NO EN POT BUSCAR UNA ALTRE?
PER QUÈ NO POT BUSCAR UN HOME FORT D'ESPERIT?
PER QUÈ JO? PER QUÈ? PER QUÈ?
perquè fa molts d'anys que caminam junts
perquè em coneix
perquè em coneix més bé que jo mateix
m'estic tornant vell i començo a estar molt cansat
i potser és hora que agafis més responsabilitats
encarregar-te d'encomanar les ordres als meus súbdits i fidels
encarregar-te dels plans de dominació mundial
els que estàs fent ara però amb un petit porcentatge
i cobrant més, és clar
NO NO NO NO NO NO NO NO NO NON O NON NON NO NON NON NO NOOOOOOOOOOOO
MERDA MERDA MERDA MERDA MERDA MERDA MERDA
PER QUÈ NO EM DEIXA RENDIR-ME EN PAU? PER QUÈ NO PUC RENDIR-ME?
las idea se'm clava a la ment i al cor com un desgarrament amorós
etern i inesgotable
m'he fet a aquest paisatge arenós i mutable
sempre canviant sempre diferent
però m'agradaria trobar-hi la sortida
EXIT en enormes majúscules de neó vermell parpellejant
a més, sóc un pèsim jugador de risk
bé,ja en rallarem
m'espolso el lleuger mantell de sorra que em cobria
contemplo l'horitzó infinit
i penso que potser podria caminar per aquí eternament
mig doblegat per una puntada als ous