la condemna de prometeu

no hi ha res a fer
a més, no vull fer res
per la qual cosa em dedico a passejar boig
per els passadissos de la meva cel·la eterna
amb els fotuts mariques de simon and garfunkel de fons
agafo qualsevol cosa de qualsevol prestatgeria
una llauna de tomàtic, d'olives, de salsa italianes, de pèsols, de xampinyons,
de blat, de conserva, de mostassa, d'espàrecs,
de qualsevol cosa
llegeixo ràpidament la seva etiqueta
sabedor de la seva literatura barata
la seva tristesa també és la meva
tranquil·la, polida, et tornaré a llegir per els segles dels segles
sou la meva bíblia sou la meva fe
una fe falsa que destesto i que em veig obligat a seguir
a seguir a seguir a seguir a seguir
encara que estigui cansat
encara que els peus em sagnin
enara que les llàgrimes ofeguin als ulls
encara que mori
agafa't el matí, em diu, descansa
ell també se n'ha adonat
i ordena a l'àguil·la que es retiri
el dia es pon la nit neix guaridora
el sol sempre aboca les seves urpes
l'àguila sempre esten les seves ales