dijous, 1 de desembre del 2011

cerveses

obro la porta i és allí
deuradament brillant
hipnòtica com a cant de sirena
podria negar, podria dir no, què cony fas?
però em callo perquè la vull
la vull
agafo el vas i me l'apropo als llavis
i la besen
i m'omple
i em banya com a pluja deurada
i tot jo sóc brillant
i tot jo resplendeixo
i explico l'anècdota amb els verds
i reporto la meva vida actual
i m'erigeixo com a responsable de l'expedició de demà
i una altre cervesa
i torno a ser eloqüent
i faig fuuuuuuuuuuuuu lloant la conquesta del rei del sexe
i riem plegats rememorant festasses
i més cervesa
i merda, què collons passa?
son sols tres putes cerveses?
i aquesta és l'última
perquè em comença a ballar el cap
i l'or s'oxida a coure
i truca'm al matí
i s'acaba per avui
i me'n vaig ferit
ferit
ferit
ferit