dissabte, 31 de desembre del 2011

entre tu i jo, falten paraules, polida

ja ens donarem el bony any em dius
em quedo parat, hieràtic
analitzant les teves paraules
com si fossin signes d'un idioma ancestral
encara per desxifrar
gravat en una tableta plena de pols
que canviarà el curs de la història
per què? per què t'hauria de felicitar el bony any?
què és això? és sols un signe d'amabilitat?
perquè ja vam quedar que no necessito la teva amabilitat
la denego la rebutjo
i reacciono amb un per què? i un què faràs? concís i desesperat
i em senyales on et trobaràs amb un gest suau i juganer
que em desconcerta
i em fas dubtar
i em dic que potser estava equivocat
perquè, al cap i a fi, sempre estic equivocat
doncs, ja ens veurem i ens felicitam
i me'n vaig amb el dubte corrosiu d'una possibilitat
una esperança que no descarto
però després et veig amigable amb un altre
i la boira es fa espesa
tan espesa que no puc hi puc entreveure una resposta clara
i no veig EXIT en neó vermell
no sé com sortir d'aquí
i llavors penso humanament que estàs jugant amb mi
a un joc pervers perquè ets consciet dels meus ulls
i dic a la merda, polida
ningú juga amb el senyorca...
COLLONS
entre tu i jo, falten paraules, polida
et toca