Fa dies que esper notícies del jurat...
I no, no arribaran.
Arribaran els dies
obscurs.
La desil·lusió, el
desengany, la desconfiança,
El sense sentit, la
desgana, la desídia.
No ho intentis.
Per a què cony
continuar?
Em temo que t’estan
dient que caminaràs
Sol en les tenebres
el que et resta de vida.
Així, doncs,
Per a què aguantar?
Em miro al mirall.
És el rostre d’un
home cansat,
Un home que vol
abandonar.
Sí, abandona. Deixa-ho
estar.
No ets més que una
merda.
Però és ja massa
tard per
Abandonar;
Escriure és
Una malaltia
crònica.
La vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada