Conec el seu nom i
el pronuncio en
Veu alta. Ell es
gira i, en veure’m,
Em saluda i rallem
una estona. I mentre
Rallem una estona
no faig més que pensar
En perquè conec el
seu nom, d’on surt
Aquest nom, qui és
aquesta persona;
No és més que un
desconegut com també
Ho sóc jo.
La setmana passada,
estranyament envoltat
D’un grup de gent, vaig
ser capaç de preguntar:
Ei, m’has de
perdonar. Et conec però no sé d’on
Em surts.
És una petita
anècdota que darrerament està
Succeint molt;
estic oblidant persones.
Crec que la meva
època de fumador d’herba
em va afectar més del que no em pensava.
Potser és perquè no
són importants per a mi
Però tothom hauria
de ser important per a mi.
O potser és un
símptoma d’una malaltia mental
Futura i la meva
ment ha començat a foradar-se
Com un formatge
suís. De totes maneres, no em
Preocupa gaire. La meva
xarxa social és redueix
A unes poques
persones. El que sí que m’enerva
És que l’única
persona que desitjo oblidar sigui
Capaç d’esmunyir-se
dels trets indiscriminats
que sofreix la meva
memòria. Sí, no hi ha trepanació,
ni droga, ni
teràpia psicològica de ciència ficció
ni una puta merda que la faci desaparèixer
dels meus
pensaments.
Estic condemnat pel
seu record.
Que Déu em tengui
en les seves plegaries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada