Entrar-hi amb el ca, amb la bicicleta
o amb el patinet elèctric (i el sentit comú?).
Deixar la compra a la caixa i
anar a buscar més coses, mentre es forma una coa de drac per celebrar l’any nou
xinès.
Demanar que te tallin el formatge
en taquets de diverses formes: en quadrats, en triangles, en hexàgons, en
trapezis, amb el rostre de La Mona Lisa...
Demanar on es troba cada producte
de la teva llista de la compra (i pretens, així, trobar l’amor?; som gent
perduda).
Demanar al caixer o caixera,
mentre registra una compra, qualque cosa, com quin temps farà demà (noltros no
som meteoròlegs) i emprenyar-se perquè el caixer o caixera no li contesta
(normal, està fent una altra cosa).
Amollar l’al·lotim com si el
supermercat fos una guarderia. Tenguis en compte que l’al·lotim són el que són
i cridaran, correran, agafaran coses, les tiraran per terra... Vull recordar
que aquí van rodar Quién puede matar un niño?
Pensar que el magatzem del
supermercat és més gros que el propi supermercat i que en ell es guarden
productes que sols es venen per casos especials (defineix tu mateix “casos
especials”).
Pensar que açò és un altre món
que es regeix amb un altre tipus de lleis que com que s’ignoren no fa falta
complir (què se n’ha fet del sentit comú?).
Creure que els empleats pertanyen
als clients i els fan fer la compra mentre el client els acompanya assenyalant
el producte que vol.
Insultar els empleats pels preus
alts (molt bé, però ningú t’apunta amb una pistola per comprar).
