Ah!
El futur, el futur. El futur incert,
Encara
que per una persona perduda en la immensitat
de
la mar blava de la covardia aquesta incertesa
és perfectament una galeta xinesa de
la infortuna.
No
s’ha de ser l’oracle de Delfos per saber com acabaràs.
I
tot i ser en subnormal, el ventall del futur em venta també
a
jo. Sembla que poden passar coses. No sé, joder.
coses.
“TANCAU-VOS
A CA VOSTRA I RENTAU-VOS LES MANS
DESPRÉS
DE MASTURBAR-VOS” però ningú ens ha dit de marcar les portes
amb sang de be. Merda. Som massa vell per
morir jove i massa jove
per
morir vell. Abe Simpson senyala a cada pas la mort i jo
encara
he de llegir a Camus i aprendre a jugar a escacs.
Seria
un vertadera puta llàstima estirar ara la pota.
Hi
havia avui matí una estora de catallufes a la vorera de la platja
del
Viver; ho he vist mentre passejava en Xaplin. A elles les importa
una
merda els que ens passi als humans. Crec que tornaré
a fumar.
