viure als niulats

I veig el meu nom elevar-se per sobre de 1000 noms

I veig com 999 anònims es caguen en ell

I veig l’auditori replet com l’aplaudeix

I em veig pujant a l’escenari per recitar un discurs estúpid

I em veig en festes on es brinda amb moet

i veig el meu nom apareixent en els mitjans de comunicació

en entrevistes aquí i allà, repetint sempre el mateix

i em dic, cansat, la següent serà monosil·làbica en plan warhol

i veig l’obra presentada publicada

i veig la primera edició de 3000 esgotada en un no res

i veig un contracte per a les següents edicions

i em veig viatjant per tot el país per recitar els seus versos

i veig molts avuis que també publicaré

i em veig, per fi, feliç de viure com desitjo

ah! que meravellós viure als niulats

on tot és possible.

només té una cosa dolenta

viure als niulats

que l’hòstia que te fots

t’enterra