A punt d’anar a dormir,
Fumant un piti,
Escoltant a the growlers,
Repassant les xarxes socials,
Em topo amb una cita de Rimbaud que resa
“Els poetes tenen fe, estimen i esperen; això
és tot”
Jo no tenc fe
I no estimo;
Sols espero
És per això que encara no sóc poeta?
És potser aquesta la causa del meu fracàs?
potser, el
que cal és matar a déu
de totes maneres, no tenc fe
ni estimo;
espero
espero
espero.això és tot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada