Els poemes estan al
carrer
Però jo
m’entossudeixo en quedar-me a casa
Podria escriure
sobre els rei del sexe i la seva nova amant
O sobre aquests
homes que es creuen déus,
Cecs per sentir-se vora el sol,
Ignorant la
humanitat d’una coça als ous
O sobre aquestes
dones que segueixen aquests homes
Com a canets
faldillers, desitjant ser sols canets faldillers
O sobre la solitud
d’aquests homes i d’aquestes dones
O sobre aquests
borratxos que giten als portals
O sobre aquests
joves que no volen menjar-se el món
Perduts com ho
estava jo, com ho estic jo a la meitat de la meva vida
O sobre aquesta
tradició, arrelada fins al centre de la terra, inamovible
Però jo estic entre
aquestes quatre parets
Passant a net putes
llistes de preus del fotut súper
Escoltant una mica
de rockabilly surfer
Ferint-me per tots
aquestes poemes que no escriuré mai
Veient la vida
fugir
Veient com s’allunya
cada vegada més
I no he estat mai
atleta
I no sé jugar a
escacs
Els poemes estan en
la nit
I jo m’entossudeixo
en dormir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada