malgrat el cap convertir-se en un univers
empresonat
o ser aquella escena de “Pi.
Fe
en el caos” d’Aranofsky, on el protagonista
es
trepa el crani amb un filaberquí (òbviament,
és
una al·lucinació) o alçar el puny
i
parafrasejar a Scarlett O’Hara “Encara que
hagi
de matar, enganar o robar, a Déu poso
per
testimoni que mai més tornaré a beure”,
o
perdre un dia preciós d’escriure en la més
absoluta
soledat o cagar-te en a teva puta
estampa,
tampoc cal dramatitzar el dia
de
ressaca. Un dia de sofà és del tot necessari.
I,
a més, vaig descobrir la història amagada
de
JT Leroy i, tot i ser un frau, em va entrar
ganes
de llegir els seus llibres (els llibres
mai
són un frau) No. Espera. Això no és bo.
Això vol dir comprar els llibres. Gastar
duros.
Puto
dia de ressaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada