No
dormir les 12 hores reglamentàries que succeeixen a la ingesta d’alcohol.
Encendre
una espelma al lararium de casa al déu Bacus de l’Estrella de Galícia i a la
parella Seagrams i Schweppes Tònica de la Diürètica per castigar-te sols amb
una mitja ressaca
i
tot i així, debatre’s a vida o mort si has de consumir droga legal farmacèutica
o esnifar cúrcuma.
Estirar-se
al sofà i veure la segona temporada de The Punisher
Adormir-te
mentre The Punisher es carrega gent.
Fer
un cafè amb beguda d’arròs i coco.
Llegir
unes pàgines de The last avant-garde. The making of the New York School of
Poets,de David Lehman.
Escriure
aquest poema.
Cagar
una segona vegada.
Sortir
a passejar el Xaps.
“El
matí és genial.
brilla
el sol a les dotze del migdia!
Puc
sentir esvair-se suaus les renous clau d’avui
i
quasi veure les novel·les èpiques del somni inicial.”
Sinó
fos per aquesta ressaca...
Tornar
a casa i tornar a estirar-se al sofà.
Esperar que la tempesta amaini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada