Acab
d’escriure una escena
de
la novel·la i em pos a fer
el
dinar. Intent cuinar un arròs
tres
delícies, com el que cuina
n’Àngels,
però sense gamba
(el
preu està per la mar del cel).
I
mentre es gratina al forn i rent
els estris a mà (collons! la cuina
sembla porquejades), imagin
entrevistes
en premsa, ràdio i televisió i
m’imagin
capaç de contestar
qualsevol
pregunta, sempre
sortint-ne
vencedor.
Ai!
Polidet meu.
L’hòstia
serà terrible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada