Diumenge de neteja. Repetint coses

Perdona’m. El poema (el podem anomenar

una altra cosa, si vols) que tens davant

i que llegiràs a continuació ja ha estat

escrit. No és que no tengui coses noves

a dir (o potser no). M’agrada la repetició.

És una bona metàfora d’alguna cosa.

Les estacions, la Història, els temes

literaris, el dia i la nit. l’amor, la vida. Tria.

Emfatitza també alguna cosa que vols dir

i que creus important remarcar. La literatura,

l’amistat, l’amor (bé, sí, l’amor), cagar

dues vegades al dia... Coses així.

A més, la repetició em ve d’herència.

El vell repetia els mateixos acudits

una vegada rere l’altre i, tot i així, només

me’n recordo de dos o tres, sent generós.

Però la cara que posa el Xaplin, eh! tio.

estàs loco, en veure’m ballar com un boig,

(aquest diumenge matí Clap your hands say yeah)

és mereix tots els poemes.