Adormir
la ment és senzill;
sols
cal tenir-te caminant
amunt
i avall, fer-te doblegar
l’esquena
com si estiguessis
davant
d’un rei en el que no creus
(no
cal anar tan lluny: davant
de
l’empresari que s’ha dignat
a
contractar-te. Gràcies... Gràcies),
fer-te
col·locar vins, pensant
en
beure-te’ls tots, buidar
gàbies
per empresonar-te
en
elles...
Adormir
la ment és senzill.
Escric
aquest poema sols
per
continuar
despert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada