Tractat de Pau

És molt dur pel vençut

firmar un Tractat de Pau.

Es perd tot el trobat, mentre

 el vencedor troba tot el perdut.

I per pal·liar la vergonya, el dolor

i les llàgrimes, et dius que s’havia

de fer, que la situació era insostenible,

que n’hi havia prou de fang, d’extremitats

tallades i de morts. I recites aquest argument

dia i nit fins que te’l creus (la idea és Déu, ho

 digué Hitler... o potser no) i amb la legitimitat de la fe

surts a passejar pels carrers del poble amb el cap ben alt.

Però un matí te’n vas a cagar i en ves de llegir la poesia

de Jim Dodge (Ah! Quin plaer trobar Déu) decideixes

rellegir les condicions de la rendició i descobreixes

que la tinta s’està corrent per les llàgrimes que

que rodolen pels torrents dels teus rostres com

roques afilades empeses pel vent. I crides

i maleeixes i insultes els aliats per haver

influït en la derrota, i et torques el cul

amb aquest paper sense significat.

I quan et mires el full enmerdat

recordes els motius de la signatura

i no entès perquè és tan difícil

deixar d’oblidar la derrota.

En la derrota no hi ha més

que misèria i dolor

i et demanes

fins quan.