Despert
una hora després dels cinc minuts
(Merda!
Però anit em vaig dormir tard
llegint
fantasia heroica). Surt del llit
i
començ la rutina diària: escalf cafè
d’ahir,
em cargol un cigar, engeg l’spotify
(avui
m’ha donat pel postpunk de Pere Ubu)
i
em fico a mirar coses de la xarxa (nota
per
l’escriptor: hauria d’iniciar un hàbit
d’escriptura
automàtica just despertar?).
I
quan apag la burilla i amb el darrer glop
de
cafè, les campanes de la panxa
anuncien
l’obertura de les comportes
de
la deixalleria; me’n vaig a cagar
emportant-me
el telèfon per xafardejar
l’instagram,
oblidant així l’exemplar de “Lluvia
sobre
el río” de Jim Dodge (nota pel lector
de
poesia: deixa el puto telèfon, cony!).
En
acabar, em torc el culet, em rent les mans
i deix
sorgir, des del dits del peu fins travessar
el
cervell, quasi orgàstica, una profunda
alenada
de satisfacció. Tot el que vindrà
a
partir d’ara no és més que literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada