Totes les deixades són perdudes,
que aprofita, que siguis feliç
(que
estrident que és aquesta
paraula),
perquè el dia que toqui girar-se
cap enrere per mirar-se al mirall
te’n penediràs de tots els bocins
que has deixat sense trencar.
És inevitable la mirada penedida.
Tots els amors que han fracassat,
tots els amors que has deixat
córrer,
tots els viatges que no has
transitat,
totes les drogues que no t’has
injectat,
totes les festes que no has
festejat,
tots els inicis que no has
caminat...
És impossible abastar tota la vida.
I supos que el dia que hagis de
fer
recompte, serà molt difícil no
caure
en el penediment. Però deixa’l
perdre.
Si arribes a aquest dia voldrà
dir que has
resistit i amb açò pots donar-te
per
satisfet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada