Què
cony m’heu fet?
Tu,
Frank, hossana en les alçades de les festes
I
tu Kenneth, coca cola en una bossa de flatulències
I
tu, James, dador de sentiments en objectes inanimats
I
tu, John, de les cendres de la balena bíblica... tu...
bé...
Potser hagi de llegir tres poemes teus, davant
d’un
mirall convex, a sobre d’un arbre mentre escolto
el
jurament en el pista de tenis.
Què cony m’heu fet?
Vull
dir que vull deixar de fer la guerra a
coses insensibles
tals
com deixar de fer vudú amb el semen del que és ara el seu al·lot
o
deixar d’empalar-me en un racó apartat quan estic envoltat de gent
(però
es suposa que això és el que ha de fer un escriptor)
o
deixar de saltar a abismes fermat el coll amb les meves pròpies venes
o
deixar d’aferrar-me en posició fetal mentre
intento masturbar-me
en el llit buit
El
que provo d’expressar és que vull deixar d’escriure la duresa de la vida.
Però
estava bé escriure sobre el que hi ha darrera de la cortina vermella
quan
l’obra de teatre ha arribat a la seva fi. El costat fosc és poderós.
I
no sé si t’has dat compte, però el vent ha amainat un instant,
potser
ha virat a llevant (i ja saps que m’agrada el llevant)
i l’ocàs s’ha bolcat
un poc cap a un costat
i
en aquesta costat la finestra està tancada, però de totes maneres
només
es veu l’enfront de can Màxim. No importa gaire. No tenc finestres
al
menjador, però he descobert els Fontaines D.C i el Xavier de Maistre
va
viatjar al voltant de la seva habitació. I encara l’enyoro, encara,
però
si hi ha un pròxim poema sobre ella miraré d’escriure
sobre
els bons moment, perquè vam tenir bons moments; no sóc tan
dolent.
Collons! Estar enamorat és guai. Espero que li vagi bé; al meu
darrere
un cor de pera i la clovella d’un plàtan. No era de color rosa.
I
no sé si demà hi haurà un sol per a mi (quina puta tonteria acabo
d’escriure:
cada dia hi ha sol i els matins d’aquest maig són calorosos),
però
la llum es falca entre el fum del tabac, és la llum de la pantalla
de
l’ordinador, llum al cap i a la fi. Mentre escric el Xaplin dorm al sofà
Deu
somiar amb un cel per els animals o amb un plat ple d’ossos
com
feia l’Ideafix. No m’agrada que li diguin que està gras, però
és
polit donar els bons dies. Fins i tot el J. Perill ha fet un comentari
sobre
el sobrepès del Xaps mentre passejaven pel passeig marítim;
ha
estat bé que m’acompanyés, encara que no m’ha sabut dir cap
xafarderia
sobre el poble.
Crec
que l’eufòria de l’orgasme s’ha extingit, però l’amor literari
és
per sempre i sols es paga un sol cop.
—És molt fàcil— em va dir una vegada.
Però és també molt difícil
No sé si
seré capaç...
mecagunendena.
i jo volent deixar de fumar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada