Havia
acabat d’escriure un
Dels meus poemes de merda.
Aquella nit estava ja tot dit,
Però just havia encès un cigar
I en el got, el vi blanc lluïa en tot
El seu esplendor; no podia desatendre
Els meus convidats. Em vaig emportar el
Got als llavis, mentre Miles Davis ascendia
Elegantment al cadafal. Al carrer, els diners
Fluïen torrencialment, mentre les dones
Mengívoles es llençaven al seu corrent.
Ah! Com voldria ser el seu Caront, però ni
Tots els diners elevats ni totes les dones
Torrades al sol es podien comparar al
Moment que estava experimentant.
Quan me’n vaig anar a dormir, en el got
Encara hi havia vi i el cigar crepitava
En el cendrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada