Cada vegada que
entra al súper
Em pregunta si hi
ha moros a la vista.
Realment no sé a
qui es refereix
Però jo he
adjudicat l’apel·latiu i
Depenent de si
aquesta persona,
A qui jo crec el moro,
hi és o no,
contesto afirmativa
o negativament.
El meu moro no ha
aparegut aquest matí
I a la negativa se
li ha repreguntat:
-si no hi ha moros,
hi ha cristians?
Què? A qui es refereix
aquesta vegada?
No entenc una puta
merda, però la pregunta
És fàcil de
contestar: en qualsevol part del món
Sempre hi ha un
cristià donant per cul,
Per la qual cosa,
la meva resposta és:
-sempre.
Ell es posa a
riure, però per què ho fa?
M’haurà entès? No,
suposo que no.
No crec que ens
trobem en la mateixa sintonia;
Suposa que ell ja s’entén.
Quina enveja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada