Quan estudiava al
institut
La darrera hora de
classe
Era fatídica; me la
passava
Tota sencera atenent
al rellotge.
En una d’aquestes
classes finals,
Català, el
professor, poeta de
Poetes, se n’adonà de
la meva
Falta d’atenció a
les seves ensenyances:
-Quant falta?- em
preguntà
-Què?- vaig
respondre jo, tímidament socràtic.
-Que quant falta
per acabar la classe. Deixa
De mirar el
rellotge i atén
Aquest diumenge de
capvespre,
De caixer de
supermercat,
Em recorda a
aquelles hores
Eternes al
institut, en que sols
Volia ser el primer
en sortir per
La porta, ser el
primer en baixar
Corrents les
escales, ser el primer
En ser besat pel
sol de la llibertat,
I ser el primer en
pujar al bus que
Ens portava a casa.
A casa.
La gran diferència
respecte
A aquells dies
passats és que ara
No hi ha cap poeta
que em pregunti
Quant falta per
acabar la classe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada