La lluna és
quadrada
S’assembla a un
dels quadrats
Eteris de rothko. De
fet, sembla
Expandir-se i tota
la nit
S’inunda de lluna.
Però la lluna és
també blanca
I, per tant, és més
escaient
Titular-la suprematistament
com
Quadrat blanc sobre
fons negre,
Perquè, de fet, la
nit és negada
I les faroles
il·luminen les ombres
Amb bombetes de
baix consum.
Em pregunto si
ascendiré per sobre
Del caos de la
natura rebutjant
Geomètricament les aparences
Per investigar la
relació de les formes
En l’espai. L’espai.
En quina espècie
D’espai em trobo? Puc
dir que sóc al
Carrer i és de nit.
Hem dit que la nit
Està ofegada en la
lluna i que és negada.
Correcte. Però com
és el carrer?
Umm. A veure. Veig un
cercle, una plaça,
Sí, una plaça i
cinc direccions i una d’elles
Porta a casa meva.
Merda. No m’hauria
D’haver pres l’última
copa.
No estava parlant d’art?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada