Fa
anys (potser dos, potser tres)
que
no buid el cendrer
del
cotxe. Està ple.
Les
burilles quasi vessen
com
cucs en un poma podrida.
Estan
aferrades pel pas del temps,
quasi com una unitat minimalista.
Una
acumulació amagada
de
les galeries d’art i dels museus
d’art
contemporani.
Aquest
matí, després d’una xuroada
infructuosa
de llibres a La Pau
de
Ciutadella (incís fora del poema:
podria
qualcú muntar aquí a Menorca
una llibreria independent?)...
deia que en arribar al
cotxe,
he agafat el cendrer i
a
la paperera més propera
l’he
buidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada