Tota
davallada és trista.
La
d’una erecció.
La
baixada als Inferns a la recerca
d’un
amor que no retornarà.
Ícar
vençut pel Sol.
La
Caiguda de l’Imperi Romà.
Un
riu que s’ofega a la mar.
El
final d’una època.
Un
cigar oblidat al cendrer.
Maria
Antonieta davallant el cadafal.
El
darrer toc de flabiol.
Tota
davallada és trista.
I de totes elles,
la
més satisfactòriament trista
és
la davallada d’Agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada