Resposta

 

Has demanat per jo aquest dematí,

però no he respost al missatger

o potser li he contestat qualsevol cosa:

que agost està a punt d’acabar

i que la vida hauria de ser setembre,

que la tramuntana interpreta el Concert

per violí nº1 de Bartok per al Sol

i que he deixat de dormir amb el ventilador

encès, que l’hivern sembla que es vestirà amb pellingots

(de totes maneres, hi ha hagut mai qualque hivern

 a Versalles?) i  jo no faig més que debatre’m entre

L’Odissea o el Here are the Sonics,

en vinil, per suposat. Qualsevol cosa menys

una resposta. Però de devè vols que contesti

que com estic? No. Deixem la resposta pel Judici Final,

pels psicòlegs o pels bòtils d’albarinyo. Diré, simplement,

qualsevol cosa: que torn a dur els cabells llargs i que me pas

 deu minuts cada dia, després de dutxar-me, pentinant-los. Que

m’he deixat barba (a n’Ariel no li agradaria) com un hippster,

però a jo m’agrada dir que com un antic pescador de Fornells,

encara que l’únic que he sabut pescar han estat cabots

i en barca sempre m’he marejat. Que en Xaplin està

vellet i empastillat pel seu gran cor (l’ha de tenir gros

per estar al meu costat), però encara tresca, el molt cabró.

 Que estic intentant perdre pes (vaig estar a punt de batre

el rècord dels 100 metres), però he tornat a fumar.

Que estic perdut, però no tenc cap germà galerista

que em digui que em faci artista i que em pagui

la bohèmia parisenca. Que a casa hi ha dos sofàs nous,

de segona mà, i que encara hi ha la taula del menjador

que vam arreplegar del carrer. Que no escric gaire

darrerament, però escric aquest poema que tu vas

ajudar a construir. Dic qualsevol cosa. Qualsevol cosa

per agrair-te que de jo no t’hagis oblidat i que encara

que sigui per uns instants, un glop de pensament,

una punxida de moscard, una arrabassada de tireta,

jo som real.