El pastís de
pastanaga deu
fer uns 15
centímetres de diàmetre.
la crema de
formatge (perquè la meva
germana Àngels també cuina pastís
de pastanaga
i em va dir que ella
empra crema de
formatge) un capa
cobreix la
part superior i una altra
l’interior; supos
perquè el pastís
no sigui tan
sec. Es troba a dins d’una
urna de
plàstic que recorda vagament
a les
pintures de Wayne Thiebaud.
Una tira de
cartró es fa servir com
a precinte,
blava, amb un dibuix de
punt: posa “Pastís
de pastanaga”.
Me l’enduc.
El compr per menjar-me’l
jo
tot
sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada