Hi ha paper
higiènic perfumat al bany de la feina.
—Me demanen paper
higiènic perfumat. Encomana’l— em va dir.
Quan ho vaig
sentir vaig pensar que era el millor
acudit del
món, a l’alçada de l’acudit assassí o de guerra
dels Monty
Python o els del meu vell.
“Supos que hi
ha gent que no li agrada sentir
la pudor de
la seva merda”
Em torc el
cul amb aquest nou paper higiènic perfumat
i me l’atrac
al nas. Ensum. Quasi com si em fes una retxa...
Per molta
colònia que s’hi ruixi,
la merda
sempre pudirà
a merda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada