Ungles dels
dits dels peus
arrabassades.
Cervells amb
agulles
clavades.
El dolor que
recórrer
el cos
de baix a
dalt
de dreta a
esquerra.
L’única
manera de saber
que s’existeix...
i la
poesia.
No puc
dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada