Neruda 1- Buko 0

Diu Neruda que la felicitat és interior, no

Exterior; per tant, no depèn del que tenim

Sinó del que som. Jo no tenc res i sóc infeliç;

Per tant, sóc una merda de persona. Per contra,

 Buko diu que un home que visqui  sol i que tengui

una cuina perpètuament bruta, cinc vegades de cada

 nou es tractarà d’un home excepcional. En aquesta

 ocasió sóc un home excepcional. Així, idò, a qui fer cas?

Voldria creure les paraules del meu senyor, el meu

Déu, el meu amor, però no puc. No em sento excepcional.

Em sento incapaç, inútil, fracassat, derrotat, sense forces

De tornar al combat, temorós del combat, un desertor,

Greixós, perpètuament brut.  Ho sento molt, vell amic,

Però Neruda ens ha marcat un gol en tota l’esquadra.

Malgrat tot, el partit encara no ha acabat; a la banqueta

Espera impacient Arder en el agua, ahogarse en el fuego.