He començat a
escriure alguna cosa
Que en la meva ment
és anomenada
Novel·la; la meva
ment és generosa i
Benvolent. En el
procés d’escriptura,
He començat també a
obrir cerveses
I a descotxar bòtils
de vi. L’escriptura és
Lenta com un dia de
sol assassí, com el
Caminar d’un
cargol; és sagnantment
Dolorosa; bec per mitigar
aquest dolor.
Ho faig? Tenc la
cervesa o el got de vi
Arraconat a l’esquerra
de la pantalla de
L’ordinador, mentre
estic embussat en una
Frase, buscant com
segueix, buscant les
Paraules que
arriben desballestades com
Gotes xineses. La
cervesa em mira burlescament
Rient-se de la meva
inutilitat com a escriptor
I l’agafo per beure’m
la seva burla mentre
Espero a que les coses millorin. Em pregunto
Quantes cerveses i
quants bòtils de vi hauré
De destapar abans
que les coses millorin. Però
Les coses no
milloren. Segurament abandonaré
L’escriptura d’aquesta
novel·la com totes aquelles
Que la precediren i
tan sols en quedarà d’ella
segles de bòtils
buits de cervesa i vi en
bosses de plàstic de
supermercat. Estic escoltant
el Mils crianças de Hurtmold. Les ombres de casa
segueixen al seu
lloc. No hi ha ningú a les meves
espatlles. Ella se’n
va anar. Obriré una altra cervesa
a la seva salut i
esperaré a que les coses millorin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada