Sí, jo sóc un de
tants i tants que consideren
Bukowski un déu i
que segueixen el que
Predica amb
fanatisme religiós. Sí, jo sóc un
De tants i tants,
que en llegir-lo, es llençà a
Escriure versos com
qui s’embarca en una
Creuada per
decapitar sarrains. I sí, jo no
M’obro a altres
estils (encara que això no és
Del tot cert).
Renovar-se o morir; prefereixo
Morir. Però he de
dir que la culpa no és pas tota
Meva. Jo estava de
puta mare sent un desgraciat,
Sense tenir la
necessitat d’escriure aquesta
Infelicitat. En
tenia prou amb fumar uns cigarrets,
Beure unes cerveses
i fotre un clau compassiu de
Tant en tant. Jo no
he volgut ser mai poeta (perdó).
Mai vaig donar
senyals que indiquessin que ho seria,
I tampoc ara. El meu
primer poema no el vaig escriure
als 15. Jo no he volgut mai escriure. Fou el
Poeta qui
m’ho ordenà. I bé, sé que mai escriuré com ho feia
el Vell Mestre;
Bukowski és únic, per la qual cosa, podràs
dir que no sóc més
que un de tants i tants dels mediocres
imitadors del poeta.
Me sua la polla.
Això
No és
Per a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada