El sol bressola la mar en l’entrada d’aquesta
Segona setmana de gener. La tramuntana
Ha minvat i crec que ha virat a migjorn.
És un matí magnífic, la calma abans que
Els termòmetres es refredin segons el Temps.
Però em passejo pels carrers de Fornells
Amb el cap cot, les mans a les butxaques,
Arrossegant els peus, un elefant agònic camí
Del cementiri, Johnny Depp amb una bala al cor
A Dead Man. Deixar enrere el desamor se’m
Presenta com caminar cap
a un horitzó inassolible,
Resoldre una equació irresoluble, Sísif ascendint i
Descendint el Pujol
cada puto dia (almanco tindré cames).
Vaig llegir que cada persona necessita el seu
Propi temps. Alguns sols han de mester cinc
Hores, d’altres dies, setmanes, mesos... Crec
Que jo pertanyo al grup dels anys. O potser
És que no estic preparat pel desamor
Com tampoc ho estic per estimar i ser estimat
Ni per la soledat (tot home ha d’estar amb una dona,
Deia el vell, el que es pot generalitzar i dir que
L’ésser humà no està fet per estar sol, que un planeta
Ha de tenir el seu satèl·lit, que l’Univers s’expandeix
Amb més Univers). Tampoc estic preparat per ser
Un perdedor (cantava Beck: why don’t you kill me?)
Ni per l’èxit, ni per escriure poesia ni novel·la
(però aquest any acabaré el primer esborrany).
No estic preparat per criar un ca tot sol i, tot i així
El Xaps podria ser amic de Milú o d’Ideafix. No estic
Preparat per ficar-me enmig de l’entrecuix d’una
Dona ni per tocar-li els pits, encara que siguin sols
Els mugronets vermellets. No estic preparat per ser raonable;
suposo que vol dir que tampoc estic preparat per
Madurar ni tampoc ho estic per ser un home
(per més informació llegir poemes anteriors)
Ni tan sols estic preparat per ser encara un fillet.
No estic preparat per tenir somnis de grandesa
Ni tan sols de fites a mà ni per tenir mal sons.
No estic preparat per l’exercici físic ni pel ioga
Ni per la vida laboral. No estic preparat per ser
Valent ni per tenir por, tanta por, terror, pànic.
No estic preparat per cuinar alguna cosa
Que no sigui pasta o arròs bullit o patates fregides
Ni per fe anar la termomix. No estic preparat
Per fotre’m un xut ni per fumar porros ni per
Les ressaques, ni tan sols amb l’ajuda de l’ibuprofè.
No estic preparat pel dolor ni per les llàgrimes
Ni per dur ulleres. No
estic preparat per deixar-me
Barba ni per ser lleig, pobre i feliç. No estic preparat
per sobreviure. Ni
tan sols estic preparat per morir,
que és el més senzill
d’aquesta vida. Per a què estic
preparat? Joder. I, no obstant, he nascut i aquí sóc,
al Major 26, escrivint aquest poema i amb el futur
davant els ulls; serà qüestió d’il·luminar catedrals
amb milers de ciris
pasquals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada