A les 4 del vespre aparco al Carrer de la Mar
(puc triar lloc; és hivern), greument
Ferit. Em vesteixo el pijama i em fico al llit,
Sense abans tocar la campaneta de la gola
Amb els dits mirant les aigües fecals del vàter
(per frenar la baldufa i poder dormir amb garanties)
Ni prendre l’ibuprofè reglamentari. Em desperto
A les 9’30 per passejar el Xaplin; al cap hi tenc
Un quintet experimental de vent que semblen
Sonar enmig de la destrucció de la humanitat.
En tornar a ser a casa, busco l’ibupro, me l’empasso
Amb mig bòtil d’aigua i m’estiro al sofà. Obro
Els ulls a les 12:30 per la segona volta del vell quisso;
El quintet ha acabat l’actuació i ha donat pas
A un pianista solista que sembla reinterpretar
La banda sonora d’“Eyes wide shut”. Però
La tramuntana ha minvat i els arbres del nord
Poden relaxar l’esquena. Així que condueixo
Fins Ferreries, a ca l’Àngels , on menjo un veritable
Dinar. A les 16’30 sóc altre cop a Fornells. El Xaps
S’alegra de veure’m (quina puta merda quan ja
No hi sigui) i sortim. Després em tornaré a estirar
Al sofà, amb “Pixels” a la televisió, que em fa pensar
Que el guionista haurà guanyat l’hòstia de duros,
Però l’únic que aconsegueix el capital és adormir
El públic, pel que desperto a les 18:30 per la darrera
Sortida del ca i per pensar què he de fer el vespre.
EL Cris anirà a sentir el Guiem i estaria bé anar
Al concert; hauria de combatre la meva manca
D’habilitats socials si no vull passar-me els 40
Anys que me resten fent-me palles o haver de
Recórrer al fotut Tinder; i a més, mai es sap a qui
Coneixeràs. Però se m’ha ficat al cap que estaria bé
Una nit de pizza i peli, així que vaig al Bahía per
Encomanar una tres
formatges i m’hi trobo
El Vic tan passat de voltes com jo anit. I faig un parell
De canyes amb ell, rallant d’amor i d’amors. I quan
Tenc la pizza m’acomiado d’ell amb un “que els amors
Et siguin benvolents”, amb un cert to de tristesa a la veu.
I a casa, comparteixo la pizza amb el Xaps i després
Engego el Filmin i poso “Alps”, de Yorgos Lanthimos.
Però sols resisteixo deu minuts i quan desperto
La peli ja ha acabat, joder, i com que dormir al sofà
És la puta hòstia em dic que hi faré una estona més
I l’estona més arriba a la 1. I pel dematí calculo les hores
Que he estat despert el dissabte i realment fa una mica
De llàstima, amb tantes coses que tenc per fer, però
Què cony. En l’obscuritat de la son sols hi he sentit
Calidesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada