Súplica

Mare...

Mare...

Em sents, mare? Em sents?

Això és per suplicar-te

Que tornis a les meves nits

Com aquell vegada, mesos

Després, que em visitares

En la penombra per eixugar

Les meves llàgrimes.  Torna,

Torna encara que sigui sols

Una vegada, una vegada per

Reprendre aquella conversa

En la que deies que tu eres

Com jo, jo soc com tu (n’estàs

Orgullosa?) i que un dia decidires

Canviar. Però mai em digueres

Com ho feres. Com ho feres, mare?

Perquè no puc continuar sent i

Sentint el que sóc i el que sento.

Torna i diguem què he de fer

Per arrabassar-me aquesta ràbia

Aquesta tristesa, aquest dolor.

No vull sentir aquesta ira que

M’esgarrapa i donar la mà i una besada

A la galta. Torna, encara que siguin uns minuts,

Perquè tu eres jo, jo vull ser tu,

La teva fe, el teu amor, la teva alegria.

Les meves llàgrimes estan exhaustes.

Mare...

Mare...

Em sents, mare?

Sent la súplica del teu fill?.