dimecres, 9 de gener de 2019

Súplica


Mare...
Mare...
Em sents, mare? Em sents?
Això és per suplicar-te
Que tornis a les meves nits
Com aquell vegada, mesos
Després, que em visitares
En la penombra per eixugar
Les meves llàgrimes.  Torna,
Torna encara que sigui sols
Una vegada, una vegada per
Reprendre aquella conversa
En la que deies que tu eres
Com jo, jo soc com tu (n’estàs
Orgullosa?) i que un dia decidires
Canviar. Però mai em digueres
Com ho feres. Com ho feres, mare?
Perquè no puc continuar sent i
Sentint el que sóc i el que sento.
Torna i diguem què he de fer
Per arrabassar-me aquesta ràbia
Aquesta tristesa, aquest dolor.
No vull sentir aquesta ira que
M’esgarrapa i donar la mà i una besada
A la galta. Torna, encara que siguin uns minuts,
Perquè tu eres jo, jo vull ser tu,
La teva fe, el teu amor, la teva alegria.
Les meves llàgrimes estan exhaustes.
Mare...
Mare...
Em sents, mare?
Sent la súplica del teu fill?.