En un afany per
saber què falta en els
Meus versos, deler d’entendre els versos,
De comprendre a
aquells que em precediren,
Per a construir-me
més fort i més segur,
He començat a
llegir sobre els meus deus.
M’acabo de polir
Linaje de malditos, escrit
Per Mario Campaña,
i ara, en aquesta freda
Tarda de finals de
setembre, assegut a la cadira
De la caixa del
supermercat, he entrat en el retrat
Que fa Juan
Corredor de Bukowski. Hi entro amb
Tots els meus
sentits, amb tota la meva poca
Intel·ligència, amb
totes les meves pors i inseguretats.
Hi entro i m’hi
quedo i no alço el cap per a ningú,
Ni tan sols per dir
bones tardes al burgès jubilat
Que beu macallan de
12 anys ni a la seva fina muller
A qui no veuria
malament en fotre-li un clau, ni
Per dos mafiosos
russos qui es passegen amb
Un feix de billets
de cent, ni a les seves dones,
Les cames de les
quals m’arriben als pits, ni per
La parella de
lesbianes italianes qui discuteixen
Per si han de
comprar un paquets de crackers,
Ni per la vella matriarca
toca-collons a qui faig
rebentar el cap amb
la meva pistola de dits,
ni per l’amo saciat
qui entra aixecat per l’aroma
juvenil d’un
nombrós grup de noies basques,
ni per la filla de
la de la botiga de roba...
un moment. Per ella,
aixecaria per on passés,
sols amb les mans,
catedrals gòtiques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada